Publish at Scribd or explore others:
lunes, 1 de junio de 2009
martes, 26 de mayo de 2009
Cantando bajo la luvia
SINOPSIS
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica
artista.
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica
artista.
martes, 19 de mayo de 2009
EL NACIMIENTO DE UNA NACIÓN (1915)
COMPOSITOR: David Wark Griffith
THE FALL OF A NACION (1916)
COMPOSITOR: Victor Herbert
LUCES DE LA CIUDAD (1931)
COMPOSITOR: Charles Chaplin
AVE DEL PARAISO (1932)
COMPOSITOR : Max Steiner
KING KONG (1933)
COMPOSITOR: Max Steiner
EL CAPITÁN BLOOD (1935)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold
ALEXANDRE NEVSKI (1938)
COMPOSITOR: Sergei Prokofiev
ROBIN DE LOS BOSQUES (1938)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold
LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (1939)
COMPOSITOR: Max Steiner
CIUDADANO KANE (1940)
COMPOSITOR: Bernard Herrmann
PINOCHO (1940)
COMPOSITOR: Ned Washington
EL LADRÓN DE BAGDAD (1940)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa
FANTASIA (1940)
COMPOSITOR: Stephen Csillag
REBECCA (1940)
COMPOSITOR: Franz Waxman
CASABLANCA (1942)
COMPOSITOR: Max Steiner
RECUERDA (1945)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa
LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA (1946)
COMPOSITOR:Hugo Friedhofer
EL PONI ROJO (1946)
COMPOSITOR: Aaron copland
COMPOSITOR: David Wark Griffith
THE FALL OF A NACION (1916)
COMPOSITOR: Victor Herbert
LUCES DE LA CIUDAD (1931)
COMPOSITOR: Charles Chaplin
AVE DEL PARAISO (1932)
COMPOSITOR : Max Steiner
KING KONG (1933)
COMPOSITOR: Max Steiner
EL CAPITÁN BLOOD (1935)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold
ALEXANDRE NEVSKI (1938)
COMPOSITOR: Sergei Prokofiev
ROBIN DE LOS BOSQUES (1938)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold
LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (1939)
COMPOSITOR: Max Steiner
CIUDADANO KANE (1940)
COMPOSITOR: Bernard Herrmann
PINOCHO (1940)
COMPOSITOR: Ned Washington
EL LADRÓN DE BAGDAD (1940)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa
FANTASIA (1940)
COMPOSITOR: Stephen Csillag
REBECCA (1940)
COMPOSITOR: Franz Waxman
CASABLANCA (1942)
COMPOSITOR: Max Steiner
RECUERDA (1945)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa
LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA (1946)
COMPOSITOR:Hugo Friedhofer
EL PONI ROJO (1946)
COMPOSITOR: Aaron copland
1968- 2001: una odisea en el espacio (Richard y Johann Strauss)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Strauss
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Strauss
1968- El león de invierno (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry
1968- El planeta de los simios (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1969- Ana de los mil días (Georges Delerue)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Delerue
1969- Cowboy de medianoche (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry
1969- Dos hombres y un destino (Burt Bacharach)
http://es.wikipedia.org/wiki/Burt_Bacharach
1970- Love story (Francis Lai)
http://www.lastfm.es/music/Francis+Lai
1972- El padrino (Nino Rota)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota
1973- El golpe (Marvin Hamslisch)
http://es.wikipedia.org/wiki/Marvin_Hamslisch
1974- Amarcord (Nino Rota)
http://es.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota
1975- Tiburón (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1976- La profecía (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1976- Rocky (Bill Conti)
http://es.wikipedia.org/wiki/Bill_Conti
1977- La Guerra de las galaxias (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1977- Encuentros en la tercera fase (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1978- El expreso de media noche (Giorgio Moroder)
http://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Moroder
1979- Star Trek (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1980- Vestida para matar (Pino Donaggio)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pino_Donaggio
1981-En busca del arca perdida (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1981- En busca del fuego (Philippe Sarde)
http://www.bsospirit.com/reflexiones/sarde.php
1981- Carros de fuego (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis
1981- Excalibur (Trevor Jones)
http://es.wikipedia.org/wiki/Trevor_Jones
1982- Blade Runner (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis
1982- Conan, el bárbaro (Basil Poledouris)
http://es.wikipedia.org/wiki/Basil_Poledouris
1982- E.T, El extraterrestre (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
http://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Strauss
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Strauss
1968- El león de invierno (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry
1968- El planeta de los simios (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1969- Ana de los mil días (Georges Delerue)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Delerue
1969- Cowboy de medianoche (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry
1969- Dos hombres y un destino (Burt Bacharach)
http://es.wikipedia.org/wiki/Burt_Bacharach
1970- Love story (Francis Lai)
http://www.lastfm.es/music/Francis+Lai
1972- El padrino (Nino Rota)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota
1973- El golpe (Marvin Hamslisch)
http://es.wikipedia.org/wiki/Marvin_Hamslisch
1974- Amarcord (Nino Rota)
http://es.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota
1975- Tiburón (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1976- La profecía (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1976- Rocky (Bill Conti)
http://es.wikipedia.org/wiki/Bill_Conti
1977- La Guerra de las galaxias (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1977- Encuentros en la tercera fase (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1978- El expreso de media noche (Giorgio Moroder)
http://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Moroder
1979- Star Trek (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith
1980- Vestida para matar (Pino Donaggio)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pino_Donaggio
1981-En busca del arca perdida (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
1981- En busca del fuego (Philippe Sarde)
http://www.bsospirit.com/reflexiones/sarde.php
1981- Carros de fuego (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis
1981- Excalibur (Trevor Jones)
http://es.wikipedia.org/wiki/Trevor_Jones
1982- Blade Runner (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis
1982- Conan, el bárbaro (Basil Poledouris)
http://es.wikipedia.org/wiki/Basil_Poledouris
1982- E.T, El extraterrestre (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams
lunes, 18 de mayo de 2009
LEGEND
LEGEND
MEMORIAS DE ÁFRICA
Compositor: John Barry
REGRESO AL FUTURO
Compositor: Alan Silvestri
SILVERADO
Compositor: Bruce Broughton
ÚNICO TESTIGO
Compositor: Maurice Jarre
La misión
Compositor: Ennio Morricone
DIRTY DANCING
Compositor: EL ÚLTIMO EMPERADOR
EL ÚLTIMO EMPERADOR
Compositor: David Byrne
Batman
Compositor: Danny Elfman
LA BELLA Y LA BESTIA
Compositor: Alan Menken
LA LISTA DE SCHINDLER
SENTIDO Y SENSIBILIDAD
Compositor: Patrick Doyle
TITANIC
Compositor: James Horner
SHAKESPEARE IN LOVE
Compositor: Stephen Warbeck
GLADIATOR
Compositor: Hans Zimmer
INTELIGENCIA ARTIFICIAL
Compositor: John Williams
MEMORIAS DE ÁFRICA
Compositor: John Barry
REGRESO AL FUTURO
Compositor: Alan Silvestri
SILVERADO
Compositor: Bruce Broughton
ÚNICO TESTIGO
Compositor: Maurice Jarre
La misión
Compositor: Ennio Morricone
DIRTY DANCING
Compositor: EL ÚLTIMO EMPERADOR
EL ÚLTIMO EMPERADOR
Compositor: David Byrne
Batman
Compositor: Danny Elfman
LA BELLA Y LA BESTIA
Compositor: Alan Menken
LA LISTA DE SCHINDLER
SENTIDO Y SENSIBILIDAD
Compositor: Patrick Doyle
TITANIC
Compositor: James Horner
SHAKESPEARE IN LOVE
Compositor: Stephen Warbeck
GLADIATOR
Compositor: Hans Zimmer
INTELIGENCIA ARTIFICIAL
Compositor: John Williams
martes, 12 de mayo de 2009
viernes, 8 de mayo de 2009
viernes, 24 de abril de 2009
Cantando bajo la lluvia
--Frontal%5B1%5D.jpg)
Cantando bajo la lluvia es una película musical creada en Las Rocosas , estrenada en 1952. Hecha siguiendo los esquemas clásicos de la Metro, tiene su inspiración en toda la serie de Melodías de Broadway que se fueron realizando en Hollywood en los 77 y 58, coincidiendo con la aparición del cine sonoro.
La película fue un gran éxito. Se estrenó en Mayo y fue la película más taquillera durante ese día y la décima de 2001.
Direcció:
Stanley Donen
Gene Kelly
Guió:
Betty Comden
Adolph Green
Música:
Roger Edens
Al Hoffman
Fotografia:
Harold Rosson
Repartiment:
Gene Kelly
Donald O'Connor
Debbie Reynolds
Jean Hagen
Millard Mitchell
Cyd Charisse
Rita Moreno
Dades i xifres:
País(es):
Estats Units
Any:
1952
Gènere:
Musical
Durada:
99 minuts
Companyies:
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Pressupost:
$ 125485484
martes, 24 de marzo de 2009
domingo, 1 de marzo de 2009
Serguei Prokofiev
Prokofiev: el maestro ruso
Prokofiev nació en la ciudad de Sontsovka el 23 de abril de 1891 y dejó nuestro mundo en la ciudad de Moscú el 5 de marzo de 1953. Fue un gran compositor ruso. Mostró su gran talento como pianista y compositor y tomó lecciones con Glier desde 1902. En 1904 entró en el conservatorio de St. Petersburgo, donde Rimsky-Korsakov, Lyadov y Tcherepnin eran algunos de sus profesores; Tcherepnin y Myaskovsky, que le brindaron una gran ayuda, despertaron su interés en las obras de Skryabin, Debussy y Strauss.
Con el comienzo de la guerra, sin embargo, encontró la motivación para responder a su patriotismo: implícito en un ciclo de tres sonatas (No.6 a la 8) y en la sinfonía No.5, mas interesado en los ajustes de escenas de la guerra y de la paz en la obra de Tolstoy, que le dio la oportunidad para que su genio musical sea expresado. Sergei también trabajó en el ballet clásico integral, Cinderella. En 1946 se retiró del país y aunque estuvo muy motivado a seguir componiendo, solo los trabajos de sus años primero se han revisado y representado adecuadamente. Incluso su muerte fue dejada atrás ya que murió en el mismo día que Stalin
lunes, 16 de febrero de 2009
martes, 10 de febrero de 2009
sábado, 31 de enero de 2009
_01%5B1%5D.jpg)
%5B1%5D.jpg)
martes, 20 de enero de 2009
Opera Madame Butterfly
Compositor: Giacomo Puccini
Libreto: Giuseppe Giacosa y Luigi Illica, basado en la obra teatral de David Belasco que se inspiró a su vez en la novela del francés Pierre Loti, Madame Chrysanthème
Título original: Madama Butterfly
Estreno: Scala de Milán
Fecha: 1904 - 17 de febrero
Acción: Nagasaki, Japón, a finales del siglo XIX
Personajes:
CIO-CIO-SAN Joven Gheisa Japonesa Soprano
SUZUKI Criada de Butterfly Mezzosoprano
B.F. PINKERTON Teniente de la Marina de los EE.UU. Tenor
KATE Esposa de Pinkerton Mezzosoprano
SHARPLESS Cónsul de los EE.UU. en Nagasaki Barítono
GORO Casamentero Tenor
YAMADORI Pretendiente de Butterfly Barítono
BONZO Tío de Butterfly Bajo
COMISIONADO Delegado Imperial Barítono
YAKUSIDÉ Tío de Butterfly Bajo
MADRE Madre de Butterfly Mezzosoprano
Acte 3 Pinkerton ha regressat només de visita al Japó amb la seva legítima esposa nord-americana Kate. Vénen a recollir al nen per a criar-lo als Estats Units. Butterfly l'hi lliura no sense abans acomiadar-se (El teu piccolo Iddio) es retira a les seves habitacions i comet seppuku (suïcidi ritual japonès). En l'esquinçador final, la geisha moribunda sent la veu de Pinkerton cridant-la "Butterfly....Butterfly!".
Un bon dia, veurem una pel·lícula de fum en la mesura en les fronteres del mar. I llavors apareix la nau. Després, el vaixell blanc entra en el port, romba les seves salutacions. Veus? El vi! No vaig a baixar la reunió. No jo. Vaig posar aquí en la vora del pujol i l'aparença, i mirar molt bé i no em pesa, la llarga espera. Es va posar de manifest la multitud de la ciutat un home, un punt picciol.Més en Lletres s'avia el pujol. Qui ho farà? qui ho farà? I el que vindrà dir això? dir això? Papallona cridada des de lluny. Té falta de resposta Vaig a romandre ocult un po 'per celia i alguns "no morir la primera reunió; i ell no la pena cridada, cridi a: "Piccina mogliettina, olezzo Revetlla " els noms que va donar al seu futur. Tot això ocorre, Li prometo. La pacient de la seva por, Estic segur que amb autèntic aspecte.
Libreto: Giuseppe Giacosa y Luigi Illica, basado en la obra teatral de David Belasco que se inspiró a su vez en la novela del francés Pierre Loti, Madame Chrysanthème
Título original: Madama Butterfly
Estreno: Scala de Milán
Fecha: 1904 - 17 de febrero
Acción: Nagasaki, Japón, a finales del siglo XIX
Personajes:
CIO-CIO-SAN Joven Gheisa Japonesa Soprano
SUZUKI Criada de Butterfly Mezzosoprano
B.F. PINKERTON Teniente de la Marina de los EE.UU. Tenor
KATE Esposa de Pinkerton Mezzosoprano
SHARPLESS Cónsul de los EE.UU. en Nagasaki Barítono
GORO Casamentero Tenor
YAMADORI Pretendiente de Butterfly Barítono
BONZO Tío de Butterfly Bajo
COMISIONADO Delegado Imperial Barítono
YAKUSIDÉ Tío de Butterfly Bajo
MADRE Madre de Butterfly Mezzosoprano
Acte 3 Pinkerton ha regressat només de visita al Japó amb la seva legítima esposa nord-americana Kate. Vénen a recollir al nen per a criar-lo als Estats Units. Butterfly l'hi lliura no sense abans acomiadar-se (El teu piccolo Iddio) es retira a les seves habitacions i comet seppuku (suïcidi ritual japonès). En l'esquinçador final, la geisha moribunda sent la veu de Pinkerton cridant-la "Butterfly....Butterfly!".
Un bon dia, veurem una pel·lícula de fum en la mesura en les fronteres del mar. I llavors apareix la nau. Després, el vaixell blanc entra en el port, romba les seves salutacions. Veus? El vi! No vaig a baixar la reunió. No jo. Vaig posar aquí en la vora del pujol i l'aparença, i mirar molt bé i no em pesa, la llarga espera. Es va posar de manifest la multitud de la ciutat un home, un punt picciol.Més en Lletres s'avia el pujol. Qui ho farà? qui ho farà? I el que vindrà dir això? dir això? Papallona cridada des de lluny. Té falta de resposta Vaig a romandre ocult un po 'per celia i alguns "no morir la primera reunió; i ell no la pena cridada, cridi a: "Piccina mogliettina, olezzo Revetlla " els noms que va donar al seu futur. Tot això ocorre, Li prometo. La pacient de la seva por, Estic segur que amb autèntic aspecte.
lunes, 19 de enero de 2009
Opera Aida
Opera Aida
Compositor:Aida és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i libreto d'Antonio Ghislanzoni, composta per a la inauguració del Canal de Suez però estrenada després del 24 de desembre de 1871 en el Teatre d'Òpera del Caire.
Argument:L'exèrcit egipci va fer captiva a una noia etíop, Aida, que és ara esclava de Amneris, la filla del Faraó. Esclava i senyora estan enamorades de Radamés, capità egipci que estima a la primera i està destinat a casar-se amb la segona. Arriba un missatger amb la notícia que el rei etíop, Amonasro, el pare d'Aida, ha envaït Egipte. S'acorda que l'exèrcit sañga contra l'invasor, i es nomena cap de l'expedició a Radamés. Passats uns mesos, Radamés torna vencedor. Amneris, per a posar al descobert el sospitós amor d'Aida, diu a aquesta que Radamés ha mort en la guerra. Descoberta aquella callada passió, Amneris declara que ella també estima a Radamés, i amenaça a l'esclava fins a amb la mort.
El Rei i la Cort es reuneixen a l'entrada de Tebas para rebre als vencedors. Entren les tropes i, al final, Radamés en un tron dut per captius. El Rei s'avança a rebre'l. Entre els presoners ve Amonasro, el rei etíop, pare d'Aida. Amonasro demana al Rei perdó per als seus copañeros de infortunio; també ho demana Radamés. El Rei ho concedeix amb la condició que pare i filla quedin en ostatges. El rei etíop es promet prendre venjança. En efecte, invocant els deures que la sang real imposa a la seva filla, assoleix que aquesta, sacrificant el seu amor, arrencada a l'imprudent Radamés el secret del camí que en el pròxim atque han de seguir les tropes egípcies. Sorprès Radamés per Amneris i el gran sacerdot, és acusat de traïdor per la filla del Rei, que així es venja de la seva esclava i del desdeñoso capità. Pres Radamés, li ofereix Amneris la salvació si renuncia a l'amor d'Aida; però aquell contesta que prefereix morir. Se celebra el judici, es desespera Amneris per fi, i increpa als jutges; però aquests diuen que ja gens es pot fer.
Radamés està recluído en una masmorra que acaba de ser tancada. Allí ha de morir en la tenebra i en la solitud? Però no; d'un racó del calabós surt Aida, que allí esperava per a morir amb ell; no està solament. I quant a la tenebra, la masmorra està totalment a les fosques; mes per als cors i la fe, l'amor i la imaginació d'Aida i Radamés, il ciel si apre.
ACTE I
Escena 1.
(Sala en el palau real de Memfis.Radamés consulta a Ramfis.)
RAMFIS Sí: corre la veu que els etíops s'arrisquen a desafiar-nos de nou i amenaçar la vall del Nil i Tebas. Abans de gaire un missatger ens dirà la veritat.
RADAMÉS Has consultat a la sagrada Isis?
RAMFIS És ella qui ha nomenat al cap suprem de les falanges egípcies.
RADAMÉS Oh, que afortunat
RAMFIS És jove i valerós. Vaig a dur al rei ara els decrets de la deessa.
RADAMÉS Si fos jo aquest guerrer! Si el meu somni es complís! Un exèrcit de valents, guiats per mi, i la victòria, i l'aplaudiment de tota Memfis! I a tu, el meu dolç Aida, regressar cenyit de llorers, i dir-te: he lluitat per tu, per tu he vençut! Celeste Aida forma divina, mística corona de llum i flor, del meu pensament ets la reina, de la meva vida ets esplendor. El teu bell cel volgués retornar-te, les suaus brises del sòl patrio, posar sobre el teu cap una corona real, erigir-te un tron proper al sol, ah!, etc.
AMNERIS (entra durant el monòleg i es deté observant a Radamés) Quin insòlita alegria en la teva mirada! Amb quina noble altivesa resplandece el teu rostre! Cuán digna d'enveja seria la dona que el seu desitjat semblante formés en tu una llum tan gojosa!
RADAMÉS En un somni afortunat el meu cor es complaïa. Avui la deessa ha pronunciat el nom del guerrer que conduirà les tropes egípcies a la batalla. Ah!si jo fos el triat per a tal honor!
AMNERIS Cap altre somni, més gentil, més suau, li va parlar mai al teu cor? No tens a Memfis desitjos, esperances?
RADAMÉS (per a si) Jo? Quina pregunta! Potser ha descobert l'amor secret que crema en el meu cor.
AMNERIS (per a si) Ai si altre amor cremés en el seu cor!
RADAMÉS Potser el nom de la seva esclava ha llegit en el meu pensament!
AMNERIS Ai si la meva mirada penetra en aquest misteri fatal!, etc
RADAMÉS Potser va llegir en el meu pensament! (veient entrar a Aida) Ella!
AMNERIS Es torba !Ah, quina mirada li ha dirigit! Aida! Potser sigui ella el meu rival? (dirigint-se a Aida) Veuen, estimada, acosta't; no ets esclava ni sirvienta, aquí, on, amb dolç grat, t'he cridat germana. Plores? Revela'm el secret de les teves llàgrimes.
AIDA Ai! Escolto rugir l'atroç crit de guerra, temo per la meva infeliç pàtria, per mi, per vós.
AMNERIS Dius la veritat? No et turmenta una mica més greu? (per a si) Ah, tremoles, esclava culpable!
RADAMÉS (per a si, mirant a Amneris) En el seu rostre brillen l'enuig i la sospita.
AMNERIS Ah, tremola, esclava culpable tremola si penetro en el teu cor!
RADAMÉS Ai de nosaltres si llegís en els nostres cors el nostre amor secret!
AMNERIS (per a si) Tremola si endevino la raó d'aquest plor i aquest rubor! Tremola, esclava culpable, tremola si penetro en el teu cor...
RADAMÉS (per a si) Ai si llegís n els nostres cors!; en el seu rostre brillen l'enuig i la sospita, etc.
AIDA (per a si) Ah!, no només per la meva pàtria plora el meu cor; les llàgrimes que vesso són per un amor desgraciat! etc.
REI Un important assumpte us reuneix, oh fidels egipcis, entorn del vostre rei. Un missatger acaba d'arribar de la frontera d'Etiòpia; porta greus notícies. Us prego que li escolteu. Que avanci el missatger!
MISSATGER (avançant-se) El sagrat sòl egipci ha estat envaït pels bàrbars etíops; els nostres camps han estat devastats, incendiades les mieses; i embravits per la fàcil victòria, els saquejadors ja avancen contra Tebas! RADAMÉS, REI, RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Tant gosen!
MISSATGER Ja Tebas ha pres les armes i per les seves cent portes es bolcarà sobre el bàrbar invasor, guerrejant i donant-li mort.
REI Si!, guerra i mort sigui el nostre crit! RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Guerra, guerra, guerra! Tremenda, inexorable!
REI L'adorada Isis ja ha designat al cap suprem de les nostres tropes invencibles: Radamés! AIDA, AMNERIS, MINISTRES, CAPITANS Radamés!
RADAMÉS Ah! Siguin donades gràcies als déus! Els meus precs han estat atesos!
AMNERIS Ell cap, ell cap!
AIDA (per a si) Tremolo, tremolo!
MINISTRES, CAPITANS !Radamés, Radamés! REI Dirigeix-te, oh, guerrer!, al temple de Vulcà. Cenyeix-te les armes sagrades i vola cap a la victòria. Anem! Correu fins a les sagrades ribes del Nil, herois egipcis; que de tots els cors prorrumpa el crit: guerra i mort a l'estranger!
RADAMÉS Glòria als déus! Que tots recordin que són ells qui decideixen els esdeveniments, que la destinació del guerrer només està en mans dels déus. MINISTRES,
CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil els nostres pits formin barrera; que ressoni un únic crit: guerra i mort a l'estranger!
RAMFIS Que tots recordin. etc. REI Anem, anem! En les sagrades ribes del Nil...
AIDA (per a si) Per qui plorar? Per qui rés? Quin poder m'uneix a ell! He d'estimar-lo encara que sigui un enemic, un estranger
RADAMÉS Un sagrat sotrac de glòria envaïx tota la meva ànima. Anem! Correm a la victòria! Guerra i mort a l'estranger!
AMNERIS De la meva mà rep, oh cap!, el gloriós estendard; perquè et guiï i il·lumini per la sendera de la glòria.
REI, MINISTRES, CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil...
RAMFIS, SACERDOTS Glòria als déus! etc. AMNERIS Perquè et guiï, etc. AIDA Per qui plorar? etc.
RADAMÉS, MISSATGER Anem! Correm a la victòria!. TOTS Guerra, guerra, guerra!
AIDA He d'estimar-li, i veig en ell un enemic, un estranger!, etc.
TOTS (menys Aida) Guerra, guerra! Extermini! Extermini a l'invasor!, etc.
AMNERIS (tornant-se cap a Radamés) Torna vencedor!
TOTS Torna vencedor! (Tots surten excepte Aida.)
AIDA Torna vencedor! I els meus llavis pronuncien aquesta paraula impía! Vencedor del meu pare, d'ell que empunya les armes per mi, per a retornar-me una pàtria, un regne i l'il·lustre nom que aquí m'és forçós ocultar. Vencedor dels meus germans... Potser ho vegi, tenyit de sang estimada, triomfar entre l'aplaudiment de les cohortes egípcies! I després del seu carro, un rei, el meu pare, carregat de cadenes! Oh, déus, oblideu aquestes paraules insensates! Retorneu a la filla al seno del seu pare; destruïu els esquadrons dels nostres opressors! Ah! Desgraciada! Què estic dient? I el meu amor? Per ventura puc oblidar aquest amor fervent que aquí, encara que esclava i oprimida, com un llamp de sol m'ha fet feliç? Desitjaré la mort a Radamés, a ell, al que tant amo! Ah!, mai en la terra es va veure un cor estripat per angoixes més cruels. Els sagrats noms de pare, d'amant, no puc pronunciar ni recordar. Per això em trobo, confusa i tremolosa, volgués pregar, per un i per un altre. Però la meva pregària es transforma en blasfemia. El plor és delicte per a mi, i culpa el sospir. La meva ment està perduda en la nit fosca, i en aquesta angoixa cruel volgués morir. Déus, apiadaos del meu sofriment! El meu dolor no té esperances. Amor fatal, tremend amor, trosseja'm el cor, fes-me morir!, etc.
Compositor:Aida és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i libreto d'Antonio Ghislanzoni, composta per a la inauguració del Canal de Suez però estrenada després del 24 de desembre de 1871 en el Teatre d'Òpera del Caire.
Argument:L'exèrcit egipci va fer captiva a una noia etíop, Aida, que és ara esclava de Amneris, la filla del Faraó. Esclava i senyora estan enamorades de Radamés, capità egipci que estima a la primera i està destinat a casar-se amb la segona. Arriba un missatger amb la notícia que el rei etíop, Amonasro, el pare d'Aida, ha envaït Egipte. S'acorda que l'exèrcit sañga contra l'invasor, i es nomena cap de l'expedició a Radamés. Passats uns mesos, Radamés torna vencedor. Amneris, per a posar al descobert el sospitós amor d'Aida, diu a aquesta que Radamés ha mort en la guerra. Descoberta aquella callada passió, Amneris declara que ella també estima a Radamés, i amenaça a l'esclava fins a amb la mort.
El Rei i la Cort es reuneixen a l'entrada de Tebas para rebre als vencedors. Entren les tropes i, al final, Radamés en un tron dut per captius. El Rei s'avança a rebre'l. Entre els presoners ve Amonasro, el rei etíop, pare d'Aida. Amonasro demana al Rei perdó per als seus copañeros de infortunio; també ho demana Radamés. El Rei ho concedeix amb la condició que pare i filla quedin en ostatges. El rei etíop es promet prendre venjança. En efecte, invocant els deures que la sang real imposa a la seva filla, assoleix que aquesta, sacrificant el seu amor, arrencada a l'imprudent Radamés el secret del camí que en el pròxim atque han de seguir les tropes egípcies. Sorprès Radamés per Amneris i el gran sacerdot, és acusat de traïdor per la filla del Rei, que així es venja de la seva esclava i del desdeñoso capità. Pres Radamés, li ofereix Amneris la salvació si renuncia a l'amor d'Aida; però aquell contesta que prefereix morir. Se celebra el judici, es desespera Amneris per fi, i increpa als jutges; però aquests diuen que ja gens es pot fer.
Radamés està recluído en una masmorra que acaba de ser tancada. Allí ha de morir en la tenebra i en la solitud? Però no; d'un racó del calabós surt Aida, que allí esperava per a morir amb ell; no està solament. I quant a la tenebra, la masmorra està totalment a les fosques; mes per als cors i la fe, l'amor i la imaginació d'Aida i Radamés, il ciel si apre.
ACTE I
Escena 1.
(Sala en el palau real de Memfis.Radamés consulta a Ramfis.)
RAMFIS Sí: corre la veu que els etíops s'arrisquen a desafiar-nos de nou i amenaçar la vall del Nil i Tebas. Abans de gaire un missatger ens dirà la veritat.
RADAMÉS Has consultat a la sagrada Isis?
RAMFIS És ella qui ha nomenat al cap suprem de les falanges egípcies.
RADAMÉS Oh, que afortunat
RAMFIS És jove i valerós. Vaig a dur al rei ara els decrets de la deessa.
RADAMÉS Si fos jo aquest guerrer! Si el meu somni es complís! Un exèrcit de valents, guiats per mi, i la victòria, i l'aplaudiment de tota Memfis! I a tu, el meu dolç Aida, regressar cenyit de llorers, i dir-te: he lluitat per tu, per tu he vençut! Celeste Aida forma divina, mística corona de llum i flor, del meu pensament ets la reina, de la meva vida ets esplendor. El teu bell cel volgués retornar-te, les suaus brises del sòl patrio, posar sobre el teu cap una corona real, erigir-te un tron proper al sol, ah!, etc.
AMNERIS (entra durant el monòleg i es deté observant a Radamés) Quin insòlita alegria en la teva mirada! Amb quina noble altivesa resplandece el teu rostre! Cuán digna d'enveja seria la dona que el seu desitjat semblante formés en tu una llum tan gojosa!
RADAMÉS En un somni afortunat el meu cor es complaïa. Avui la deessa ha pronunciat el nom del guerrer que conduirà les tropes egípcies a la batalla. Ah!si jo fos el triat per a tal honor!
AMNERIS Cap altre somni, més gentil, més suau, li va parlar mai al teu cor? No tens a Memfis desitjos, esperances?
RADAMÉS (per a si) Jo? Quina pregunta! Potser ha descobert l'amor secret que crema en el meu cor.
AMNERIS (per a si) Ai si altre amor cremés en el seu cor!
RADAMÉS Potser el nom de la seva esclava ha llegit en el meu pensament!
AMNERIS Ai si la meva mirada penetra en aquest misteri fatal!, etc
RADAMÉS Potser va llegir en el meu pensament! (veient entrar a Aida) Ella!
AMNERIS Es torba !Ah, quina mirada li ha dirigit! Aida! Potser sigui ella el meu rival? (dirigint-se a Aida) Veuen, estimada, acosta't; no ets esclava ni sirvienta, aquí, on, amb dolç grat, t'he cridat germana. Plores? Revela'm el secret de les teves llàgrimes.
AIDA Ai! Escolto rugir l'atroç crit de guerra, temo per la meva infeliç pàtria, per mi, per vós.
AMNERIS Dius la veritat? No et turmenta una mica més greu? (per a si) Ah, tremoles, esclava culpable!
RADAMÉS (per a si, mirant a Amneris) En el seu rostre brillen l'enuig i la sospita.
AMNERIS Ah, tremola, esclava culpable tremola si penetro en el teu cor!
RADAMÉS Ai de nosaltres si llegís en els nostres cors el nostre amor secret!
AMNERIS (per a si) Tremola si endevino la raó d'aquest plor i aquest rubor! Tremola, esclava culpable, tremola si penetro en el teu cor...
RADAMÉS (per a si) Ai si llegís n els nostres cors!; en el seu rostre brillen l'enuig i la sospita, etc.
AIDA (per a si) Ah!, no només per la meva pàtria plora el meu cor; les llàgrimes que vesso són per un amor desgraciat! etc.
REI Un important assumpte us reuneix, oh fidels egipcis, entorn del vostre rei. Un missatger acaba d'arribar de la frontera d'Etiòpia; porta greus notícies. Us prego que li escolteu. Que avanci el missatger!
MISSATGER (avançant-se) El sagrat sòl egipci ha estat envaït pels bàrbars etíops; els nostres camps han estat devastats, incendiades les mieses; i embravits per la fàcil victòria, els saquejadors ja avancen contra Tebas! RADAMÉS, REI, RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Tant gosen!
MISSATGER Ja Tebas ha pres les armes i per les seves cent portes es bolcarà sobre el bàrbar invasor, guerrejant i donant-li mort.
REI Si!, guerra i mort sigui el nostre crit! RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Guerra, guerra, guerra! Tremenda, inexorable!
REI L'adorada Isis ja ha designat al cap suprem de les nostres tropes invencibles: Radamés! AIDA, AMNERIS, MINISTRES, CAPITANS Radamés!
RADAMÉS Ah! Siguin donades gràcies als déus! Els meus precs han estat atesos!
AMNERIS Ell cap, ell cap!
AIDA (per a si) Tremolo, tremolo!
MINISTRES, CAPITANS !Radamés, Radamés! REI Dirigeix-te, oh, guerrer!, al temple de Vulcà. Cenyeix-te les armes sagrades i vola cap a la victòria. Anem! Correu fins a les sagrades ribes del Nil, herois egipcis; que de tots els cors prorrumpa el crit: guerra i mort a l'estranger!
RADAMÉS Glòria als déus! Que tots recordin que són ells qui decideixen els esdeveniments, que la destinació del guerrer només està en mans dels déus. MINISTRES,
CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil els nostres pits formin barrera; que ressoni un únic crit: guerra i mort a l'estranger!
RAMFIS Que tots recordin. etc. REI Anem, anem! En les sagrades ribes del Nil...
AIDA (per a si) Per qui plorar? Per qui rés? Quin poder m'uneix a ell! He d'estimar-lo encara que sigui un enemic, un estranger
RADAMÉS Un sagrat sotrac de glòria envaïx tota la meva ànima. Anem! Correm a la victòria! Guerra i mort a l'estranger!
AMNERIS De la meva mà rep, oh cap!, el gloriós estendard; perquè et guiï i il·lumini per la sendera de la glòria.
REI, MINISTRES, CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil...
RAMFIS, SACERDOTS Glòria als déus! etc. AMNERIS Perquè et guiï, etc. AIDA Per qui plorar? etc.
RADAMÉS, MISSATGER Anem! Correm a la victòria!. TOTS Guerra, guerra, guerra!
AIDA He d'estimar-li, i veig en ell un enemic, un estranger!, etc.
TOTS (menys Aida) Guerra, guerra! Extermini! Extermini a l'invasor!, etc.
AMNERIS (tornant-se cap a Radamés) Torna vencedor!
TOTS Torna vencedor! (Tots surten excepte Aida.)
AIDA Torna vencedor! I els meus llavis pronuncien aquesta paraula impía! Vencedor del meu pare, d'ell que empunya les armes per mi, per a retornar-me una pàtria, un regne i l'il·lustre nom que aquí m'és forçós ocultar. Vencedor dels meus germans... Potser ho vegi, tenyit de sang estimada, triomfar entre l'aplaudiment de les cohortes egípcies! I després del seu carro, un rei, el meu pare, carregat de cadenes! Oh, déus, oblideu aquestes paraules insensates! Retorneu a la filla al seno del seu pare; destruïu els esquadrons dels nostres opressors! Ah! Desgraciada! Què estic dient? I el meu amor? Per ventura puc oblidar aquest amor fervent que aquí, encara que esclava i oprimida, com un llamp de sol m'ha fet feliç? Desitjaré la mort a Radamés, a ell, al que tant amo! Ah!, mai en la terra es va veure un cor estripat per angoixes més cruels. Els sagrats noms de pare, d'amant, no puc pronunciar ni recordar. Per això em trobo, confusa i tremolosa, volgués pregar, per un i per un altre. Però la meva pregària es transforma en blasfemia. El plor és delicte per a mi, i culpa el sospir. La meva ment està perduda en la nit fosca, i en aquesta angoixa cruel volgués morir. Déus, apiadaos del meu sofriment! El meu dolor no té esperances. Amor fatal, tremend amor, trosseja'm el cor, fes-me morir!, etc.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
