La Música

Exercicis Llibres pàgines 190 i 191

2009-06-01T17:15:00.001+02:00

11 - copia

Cantando bajo la luvia

2009-05-26T12:03:00.000+02:00

SINOPSIS
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.

La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica
artista.

2009-05-19T12:06:00.000+02:00

EL NACIMIENTO DE UNA NACIÓN (1915)
COMPOSITOR: David Wark Griffith

THE FALL OF A NACION (1916)
COMPOSITOR: Victor Herbert

LUCES DE LA CIUDAD (1931)
COMPOSITOR: Charles Chaplin

AVE DEL PARAISO (1932)
COMPOSITOR : Max Steiner

KING KONG (1933)
COMPOSITOR: Max Steiner

EL CAPITÁN BLOOD (1935)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold

ALEXANDRE NEVSKI (1938)
COMPOSITOR: Sergei Prokofiev

ROBIN DE LOS BOSQUES (1938)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold

LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (1939)
COMPOSITOR: Max Steiner

CIUDADANO KANE (1940)
COMPOSITOR: Bernard Herrmann

PINOCHO (1940)
COMPOSITOR: Ned Washington

EL LADRÓN DE BAGDAD (1940)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa

FANTASIA (1940)
COMPOSITOR: Stephen Csillag

REBECCA (1940)
COMPOSITOR: Franz Waxman

CASABLANCA (1942)
COMPOSITOR: Max Steiner

RECUERDA (1945)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa

LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA (1946)
COMPOSITOR:Hugo Friedhofer

EL PONI ROJO (1946)
COMPOSITOR: Aaron copland

2009-05-19T12:04:00.001+02:00

1968- 2001: una odisea en el espacio (Richard y Johann Strauss)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Strauss
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Strauss

1968- El león de invierno (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry

1968- El planeta de los simios (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1969- Ana de los mil días (Georges Delerue)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Delerue

1969- Cowboy de medianoche (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry

1969- Dos hombres y un destino (Burt Bacharach)
http://es.wikipedia.org/wiki/Burt_Bacharach

1970- Love story (Francis Lai)
http://www.lastfm.es/music/Francis+Lai

1972- El padrino (Nino Rota)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota

1973- El golpe (Marvin Hamslisch)
http://es.wikipedia.org/wiki/Marvin_Hamslisch

1974- Amarcord (Nino Rota)
http://es.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota

1975- Tiburón (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1976- La profecía (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1976- Rocky (Bill Conti)
http://es.wikipedia.org/wiki/Bill_Conti

1977- La Guerra de las galaxias (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1977- Encuentros en la tercera fase (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1978- El expreso de media noche (Giorgio Moroder)
http://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Moroder

1979- Star Trek (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1980- Vestida para matar (Pino Donaggio)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pino_Donaggio

1981-En busca del arca perdida (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1981- En busca del fuego (Philippe Sarde)
http://www.bsospirit.com/reflexiones/sarde.php

1981- Carros de fuego (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis

1981- Excalibur (Trevor Jones)
http://es.wikipedia.org/wiki/Trevor_Jones

1982- Blade Runner (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis

1982- Conan, el bárbaro (Basil Poledouris)
http://es.wikipedia.org/wiki/Basil_Poledouris

1982- E.T, El extraterrestre (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

LEGEND

2009-05-18T19:30:00.002+02:00

LEGEND

MEMORIAS DE ÁFRICA

Compositor: John Barry

REGRESO AL FUTURO

Compositor: Alan Silvestri

SILVERADO

Compositor: Bruce Broughton

ÚNICO TESTIGO

Compositor: Maurice Jarre

La misión

Compositor: Ennio Morricone

DIRTY DANCING

Compositor: EL ÚLTIMO EMPERADOR

EL ÚLTIMO EMPERADOR

Compositor: David Byrne

Batman

Compositor: Danny Elfman

LA BELLA Y LA BESTIA

Compositor: Alan Menken

LA LISTA DE SCHINDLER

SENTIDO Y SENSIBILIDAD

Compositor: Patrick Doyle

TITANIC

Compositor: James Horner

SHAKESPEARE IN LOVE

Compositor: Stephen Warbeck

GLADIATOR

Compositor: Hans Zimmer

INTELIGENCIA ARTIFICIAL

Compositor: John Williams

LOS GRITOS DEL SILENCIO

2009-05-18T19:18:00.002+02:00

LOS GRITOS DEL SILENCIO

Compositor: Mike Oldfield

COCOON

En companyia de lobos

2009-05-18T19:07:00.002+02:00

Un tipo genial

2009-05-12T11:45:00.004+02:00

Compositor:Mark Knopfler Mark Knopfler

http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.decine21.com/Peliculas/Un-tipo-genial-10580.asp%3Fid%3D10580&ei=WkYJSo__ItvOjAfpvq3_Bw&sa=X&oi=translate&resnum=10&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dun%2Btipo%2Bgenial%26hl%3Dca

Video

Krull

2009-05-12T11:25:00.003+02:00

Compositor:James Horner

http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Krull_(film)&ei=QkEJSpz4PNvOjAfpvq3_Bw&sa=X&oi=translate&resnum=4&ct=result&prev=/search%3Fq%3DKrull%26hl%3Dca%26sa%3DG

Video

Luces de la ciudad

2009-05-08T10:36:00.002+02:00

Compositor:Charlie Chaplin

Charlie Chaplin

Video

The fall of a nation

2009-05-08T10:23:00.004+02:00

Compositor:Victor Herbert

Victor Herbert

Video
http://

Nacimineto de una nación( 1915)

2009-05-08T10:14:00.004+02:00

Compositor:David Wark Griffith

David_Wark_Griffith

Video

Cantando bajo la lluvia

2009-04-24T21:38:00.004+02:00

Cantando bajo la lluvia es una película musical creada en Las Rocosas , estrenada en 1952. Hecha siguiendo los esquemas clásicos de la Metro, tiene su inspiración en toda la serie de Melodías de Broadway que se fueron realizando en Hollywood en los 77 y 58, coincidiendo con la aparición del cine sonoro.

La película fue un gran éxito. Se estrenó en Mayo y fue la película más taquillera durante ese día y la décima de 2001.

Direcció:
Stanley Donen
Gene Kelly
Guió:
Betty Comden
Adolph Green
Música:
Roger Edens
Al Hoffman
Fotografia:
Harold Rosson
Repartiment:
Gene Kelly
Donald O'Connor
Debbie Reynolds
Jean Hagen
Millard Mitchell
Cyd Charisse
Rita Moreno
Dades i xifres:
País(es):
Estats Units
Any:
1952
Gènere:
Musical
Durada:
99 minuts
Companyies:
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Pressupost:
$ 125485484

Mites del cinema

2009-03-24T11:47:00.000+01:00

Serguei Prokofiev

2009-03-01T11:09:00.002+01:00

Prokofiev: el maestro ruso

Prokofiev nació en la ciudad de Sontsovka el 23 de abril de 1891 y dejó nuestro mundo en la ciudad de Moscú el 5 de marzo de 1953. Fue un gran compositor ruso. Mostró su gran talento como pianista y compositor y tomó lecciones con Glier desde 1902. En 1904 entró en el conservatorio de St. Petersburgo, donde Rimsky-Korsakov, Lyadov y Tcherepnin eran algunos de sus profesores; Tcherepnin y Myaskovsky, que le brindaron una gran ayuda, despertaron su interés en las obras de Skryabin, Debussy y Strauss.

Con el comienzo de la guerra, sin embargo, encontró la motivación para responder a su patriotismo: implícito en un ciclo de tres sonatas (No.6 a la 8) y en la sinfonía No.5, mas interesado en los ajustes de escenas de la guerra y de la paz en la obra de Tolstoy, que le dio la oportunidad para que su genio musical sea expresado. Sergei también trabajó en el ballet clásico integral, Cinderella. En 1946 se retiró del país y aunque estuvo muy motivado a seguir componiendo, solo los trabajos de sus años primero se han revisado y representado adecuadamente. Incluso su muerte fue dejada atrás ya que murió en el mismo día que Stalin

TEATRES D'ÒPERA

2009-02-16T23:31:00.001+01:00

TEATRES D'ÒPERA

Publish at Scribd or explore others: Other Academic Work music

EXAMEN D'ÒPERA: APLAÇAT AL DIVENDRES 20

2009-02-16T18:15:00.001+01:00

La música del segle XX

2009-02-10T00:45:00.002+01:00

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

música del segle XX

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

Els teatres d'Òpera

2009-01-31T12:11:00.027+01:00

Buenos aires: The Teatro Colon.

Madrid: Teatro Real.

París: Residhome Prestige

Milà: Teatro alla Scala.

Roma: General Manager

Venècia: La Fenice.

Nàpols: di San Carlos.

Berlí: Le Monde

Munich: Outside the Office.

Viena: Staatsoper

Londres: Royal Ballet.

Moscou: 42 RUE

San Petersburg: Mariisnky

Sidney: Palacio de la Ópera

Opera Madame Butterfly

2009-01-20T11:51:00.004+01:00

Compositor: Giacomo Puccini
Libreto: Giuseppe Giacosa y Luigi Illica, basado en la obra teatral de David Belasco que se inspiró a su vez en la novela del francés Pierre Loti, Madame Chrysanthème
Título original: Madama Butterfly
Estreno: Scala de Milán
Fecha: 1904 - 17 de febrero
Acción: Nagasaki, Japón, a finales del siglo XIX

Personajes:

CIO-CIO-SAN Joven Gheisa Japonesa Soprano
SUZUKI Criada de Butterfly Mezzosoprano
B.F. PINKERTON Teniente de la Marina de los EE.UU. Tenor
KATE Esposa de Pinkerton Mezzosoprano
SHARPLESS Cónsul de los EE.UU. en Nagasaki Barítono
GORO Casamentero Tenor
YAMADORI Pretendiente de Butterfly Barítono
BONZO Tío de Butterfly Bajo
COMISIONADO Delegado Imperial Barítono
YAKUSIDÉ Tío de Butterfly Bajo
MADRE Madre de Butterfly Mezzosoprano

Acte 3 Pinkerton ha regressat només de visita al Japó amb la seva legítima esposa nord-americana Kate. Vénen a recollir al nen per a criar-lo als Estats Units. Butterfly l'hi lliura no sense abans acomiadar-se (El teu piccolo Iddio) es retira a les seves habitacions i comet seppuku (suïcidi ritual japonès). En l'esquinçador final, la geisha moribunda sent la veu de Pinkerton cridant-la "Butterfly....Butterfly!".

Un bon dia, veurem una pel·lícula de fum en la mesura en les fronteres del mar. I llavors apareix la nau. Després, el vaixell blanc entra en el port, romba les seves salutacions. Veus? El vi! No vaig a baixar la reunió. No jo. Vaig posar aquí en la vora del pujol i l'aparença, i mirar molt bé i no em pesa, la llarga espera. Es va posar de manifest la multitud de la ciutat un home, un punt picciol.Més en Lletres s'avia el pujol. Qui ho farà? qui ho farà? I el que vindrà dir això? dir això? Papallona cridada des de lluny. Té falta de resposta Vaig a romandre ocult un po 'per celia i alguns "no morir la primera reunió; i ell no la pena cridada, cridi a: "Piccina mogliettina, olezzo Revetlla " els noms que va donar al seu futur. Tot això ocorre, Li prometo. La pacient de la seva por, Estic segur que amb autèntic aspecte.

Opera Aida

2009-01-19T09:18:00.005+01:00

Opera Aida

Compositor:Aida és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i libreto d'Antonio Ghislanzoni, composta per a la inauguració del Canal de Suez però estrenada després del 24 de desembre de 1871 en el Teatre d'Òpera del Caire.

Argument:L'exèrcit egipci va fer captiva a una noia etíop, Aida, que és ara esclava de Amneris, la filla del Faraó. Esclava i senyora estan enamorades de Radamés, capità egipci que estima a la primera i està destinat a casar-se amb la segona. Arriba un missatger amb la notícia que el rei etíop, Amonasro, el pare d'Aida, ha envaït Egipte. S'acorda que l'exèrcit sañga contra l'invasor, i es nomena cap de l'expedició a Radamés. Passats uns mesos, Radamés torna vencedor. Amneris, per a posar al descobert el sospitós amor d'Aida, diu a aquesta que Radamés ha mort en la guerra. Descoberta aquella callada passió, Amneris declara que ella també estima a Radamés, i amenaça a l'esclava fins a amb la mort.

El Rei i la Cort es reuneixen a l'entrada de Tebas para rebre als vencedors. Entren les tropes i, al final, Radamés en un tron dut per captius. El Rei s'avança a rebre'l. Entre els presoners ve Amonasro, el rei etíop, pare d'Aida. Amonasro demana al Rei perdó per als seus copañeros de infortunio; també ho demana Radamés. El Rei ho concedeix amb la condició que pare i filla quedin en ostatges. El rei etíop es promet prendre venjança. En efecte, invocant els deures que la sang real imposa a la seva filla, assoleix que aquesta, sacrificant el seu amor, arrencada a l'imprudent Radamés el secret del camí que en el pròxim atque han de seguir les tropes egípcies. Sorprès Radamés per Amneris i el gran sacerdot, és acusat de traïdor per la filla del Rei, que així es venja de la seva esclava i del desdeñoso capità. Pres Radamés, li ofereix Amneris la salvació si renuncia a l'amor d'Aida; però aquell contesta que prefereix morir. Se celebra el judici, es desespera Amneris per fi, i increpa als jutges; però aquests diuen que ja gens es pot fer.

Radamés està recluído en una masmorra que acaba de ser tancada. Allí ha de morir en la tenebra i en la solitud? Però no; d'un racó del calabós surt Aida, que allí esperava per a morir amb ell; no està solament. I quant a la tenebra, la masmorra està totalment a les fosques; mes per als cors i la fe, l'amor i la imaginació d'Aida i Radamés, il ciel si apre.

ACTE I
Escena 1.
(Sala en el palau real de Memfis.Radamés consulta a Ramfis.)

RAMFIS Sí: corre la veu que els etíops s'arrisquen a desafiar-nos de nou i amenaçar la vall del Nil i Tebas. Abans de gaire un missatger ens dirà la veritat.

RADAMÉS Has consultat a la sagrada Isis?

RAMFIS És ella qui ha nomenat al cap suprem de les falanges egípcies.

RADAMÉS Oh, que afortunat

RAMFIS És jove i valerós. Vaig a dur al rei ara els decrets de la deessa.

RADAMÉS Si fos jo aquest guerrer! Si el meu somni es complís! Un exèrcit de valents, guiats per mi, i la victòria, i l'aplaudiment de tota Memfis! I a tu, el meu dolç Aida, regressar cenyit de llorers, i dir-te: he lluitat per tu, per tu he vençut! Celeste Aida forma divina, mística corona de llum i flor, del meu pensament ets la reina, de la meva vida ets esplendor. El teu bell cel volgués retornar-te, les suaus brises del sòl patrio, posar sobre el teu cap una corona real, erigir-te un tron proper al sol, ah!, etc.

AMNERIS (entra durant el monòleg i es deté observant a Radamés) Quin insòlita alegria en la teva mirada! Amb quina noble altivesa resplandece el teu rostre! Cuán digna d'enveja seria la dona que el seu desitjat semblante formés en tu una llum tan gojosa!

RADAMÉS En un somni afortunat el meu cor es complaïa. Avui la deessa ha pronunciat el nom del guerrer que conduirà les tropes egípcies a la batalla. Ah!si jo fos el triat per a tal honor!

AMNERIS Cap altre somni, més gentil, més suau, li va parlar mai al teu cor? No tens a Memfis desitjos, esperances?

RADAMÉS (per a si) Jo? Quina pregunta! Potser ha descobert l'amor secret que crema en el meu cor.

AMNERIS (per a si) Ai si altre amor cremés en el seu cor!

RADAMÉS Potser el nom de la seva esclava ha llegit en el meu pensament!

AMNERIS Ai si la meva mirada penetra en aquest misteri fatal!, etc

RADAMÉS Potser va llegir en el meu pensament! (veient entrar a Aida) Ella!

AMNERIS Es torba !Ah, quina mirada li ha dirigit! Aida! Potser sigui ella el meu rival? (dirigint-se a Aida) Veuen, estimada, acosta't; no ets esclava ni sirvienta, aquí, on, amb dolç grat, t'he cridat germana. Plores? Revela'm el secret de les teves llàgrimes.

AIDA Ai! Escolto rugir l'atroç crit de guerra, temo per la meva infeliç pàtria, per mi, per vós.

AMNERIS Dius la veritat? No et turmenta una mica més greu? (per a si) Ah, tremoles, esclava culpable!

RADAMÉS (per a si, mirant a Amneris) En el seu rostre brillen l'enuig i la sospita.

AMNERIS Ah, tremola, esclava culpable tremola si penetro en el teu cor!

RADAMÉS Ai de nosaltres si llegís en els nostres cors el nostre amor secret!

AMNERIS (per a si) Tremola si endevino la raó d'aquest plor i aquest rubor! Tremola, esclava culpable, tremola si penetro en el teu cor...

RADAMÉS (per a si) Ai si llegís n els nostres cors!; en el seu rostre brillen l'enuig i la sospita, etc.

AIDA (per a si) Ah!, no només per la meva pàtria plora el meu cor; les llàgrimes que vesso són per un amor desgraciat! etc.

REI Un important assumpte us reuneix, oh fidels egipcis, entorn del vostre rei. Un missatger acaba d'arribar de la frontera d'Etiòpia; porta greus notícies. Us prego que li escolteu. Que avanci el missatger!

MISSATGER (avançant-se) El sagrat sòl egipci ha estat envaït pels bàrbars etíops; els nostres camps han estat devastats, incendiades les mieses; i embravits per la fàcil victòria, els saquejadors ja avancen contra Tebas! RADAMÉS, REI, RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Tant gosen!

MISSATGER Ja Tebas ha pres les armes i per les seves cent portes es bolcarà sobre el bàrbar invasor, guerrejant i donant-li mort.

REI Si!, guerra i mort sigui el nostre crit! RAMFIS, SACERDOTS, MINISTRES, CAPITANS Guerra, guerra, guerra! Tremenda, inexorable!

REI L'adorada Isis ja ha designat al cap suprem de les nostres tropes invencibles: Radamés! AIDA, AMNERIS, MINISTRES, CAPITANS Radamés!

RADAMÉS Ah! Siguin donades gràcies als déus! Els meus precs han estat atesos!

AMNERIS Ell cap, ell cap!

AIDA (per a si) Tremolo, tremolo!

MINISTRES, CAPITANS !Radamés, Radamés! REI Dirigeix-te, oh, guerrer!, al temple de Vulcà. Cenyeix-te les armes sagrades i vola cap a la victòria. Anem! Correu fins a les sagrades ribes del Nil, herois egipcis; que de tots els cors prorrumpa el crit: guerra i mort a l'estranger!

RADAMÉS Glòria als déus! Que tots recordin que són ells qui decideixen els esdeveniments, que la destinació del guerrer només està en mans dels déus. MINISTRES,

CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil els nostres pits formin barrera; que ressoni un únic crit: guerra i mort a l'estranger!

RAMFIS Que tots recordin. etc. REI Anem, anem! En les sagrades ribes del Nil...

AIDA (per a si) Per qui plorar? Per qui rés? Quin poder m'uneix a ell! He d'estimar-lo encara que sigui un enemic, un estranger

RADAMÉS Un sagrat sotrac de glòria envaïx tota la meva ànima. Anem! Correm a la victòria! Guerra i mort a l'estranger!

AMNERIS De la meva mà rep, oh cap!, el gloriós estendard; perquè et guiï i il·lumini per la sendera de la glòria.

REI, MINISTRES, CAPITANS Anem! En les sagrades ribes del Nil...

RAMFIS, SACERDOTS Glòria als déus! etc. AMNERIS Perquè et guiï, etc. AIDA Per qui plorar? etc.

RADAMÉS, MISSATGER Anem! Correm a la victòria!. TOTS Guerra, guerra, guerra!

AIDA He d'estimar-li, i veig en ell un enemic, un estranger!, etc.

TOTS (menys Aida) Guerra, guerra! Extermini! Extermini a l'invasor!, etc.

AMNERIS (tornant-se cap a Radamés) Torna vencedor!

TOTS Torna vencedor! (Tots surten excepte Aida.)
AIDA Torna vencedor! I els meus llavis pronuncien aquesta paraula impía! Vencedor del meu pare, d'ell que empunya les armes per mi, per a retornar-me una pàtria, un regne i l'il·lustre nom que aquí m'és forçós ocultar. Vencedor dels meus germans... Potser ho vegi, tenyit de sang estimada, triomfar entre l'aplaudiment de les cohortes egípcies! I després del seu carro, un rei, el meu pare, carregat de cadenes! Oh, déus, oblideu aquestes paraules insensates! Retorneu a la filla al seno del seu pare; destruïu els esquadrons dels nostres opressors! Ah! Desgraciada! Què estic dient? I el meu amor? Per ventura puc oblidar aquest amor fervent que aquí, encara que esclava i oprimida, com un llamp de sol m'ha fet feliç? Desitjaré la mort a Radamés, a ell, al que tant amo! Ah!, mai en la terra es va veure un cor estripat per angoixes més cruels. Els sagrats noms de pare, d'amant, no puc pronunciar ni recordar. Per això em trobo, confusa i tremolosa, volgués pregar, per un i per un altre. Però la meva pregària es transforma en blasfemia. El plor és delicte per a mi, i culpa el sospir. La meva ment està perduda en la nit fosca, i en aquesta angoixa cruel volgués morir. Déus, apiadaos del meu sofriment! El meu dolor no té esperances. Amor fatal, tremend amor, trosseja'm el cor, fes-me morir!, etc.

Mozart

2008-12-24T17:15:00.001+01:00

Presentación1

Publish at Scribd or explore others:

Exercics Página 100-101

2008-12-24T16:12:00.000+01:00

música

Publish at Scribd or explore others:

2008-12-01T09:48:00.001+01:00

Classic is Me s.estevez

Publish at Scribd or explore others:

J.S. Bach

2008-11-18T11:59:00.002+01:00

"Erbarme dich, mein Gott". Passió segons Sant Mateu.

"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.

"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.

"Toccata i fuga en re menor".

"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.

"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.

"Preludi" Cello Suite nº1.

"Preludi i fuga". El clave ben temperat.

"Ària". Variacions Goldberg.

"Fragment de la Orquestral Suite NO. 3"

"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).

"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.

"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).

G.F. Haendel

2008-11-18T11:56:00.002+01:00

"Minuetto II". Music for the Royal Fireworks.

"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.

"For unto us a Child is born". El Messies.

"No, di voi non vo' fidarmi".

"Hallelujah". El Messies.

J.Pachelbel

2008-11-18T11:55:00.000+01:00

"Canon" per orquestra de corda.

M.R. Melalande

2008-11-18T11:53:00.001+01:00

"Ària en eco". Concert de trompetes.

F.Couperin

2008-11-18T11:51:00.001+01:00

Duet de veus blanques.

M.A. Charpentier

2008-11-18T11:49:00.001+01:00

Preludi Rondó. Te Deum.

J.B.Lully

2008-11-18T11:47:00.002+01:00

"Marxa per la ceremònia dels Turcs".

"Premier Air des Espagnols".

"Chaconne des Scaramouches".

J.Cereols

2008-11-18T11:46:00.000+01:00

"Gloria" Missa de batalla.

J.Cabanilles

2008-11-18T11:43:00.001+01:00

"Batalla Imperial".

"Corrente Italiana".

H.Purcell

2008-11-18T11:40:00.001+01:00

"When I'am laid". Dido and Aeneas.

"Ocells i violins". Dido and Aeneas.

"Ecodansa de les Fúries".

G.B. Pergolesi

2008-11-18T11:37:00.002+01:00

"Stabat mater dolorosa". Stabat Mater.

"Lo conosco a quegli ochietti..." La serva padrona.

A.Vivaldi

2008-11-11T12:07:00.003+01:00

Concert en do major per dues mandolines

''Andante''.Concert en do major per dues trompetes

"Largo". L'Hivern .

"Allegro non molto". L'Hivern.

"Domine Fili unigenite". Gloria.

"Cum dederit delectis". Nisi Dominus.

A.Corelli

2008-11-11T12:04:00.001+01:00

Concerto Grosso Op.6

G.Gabrieli

2008-11-11T11:51:00.002+01:00

Canzona en eco

Audicion Monteverdi

2008-11-11T11:44:00.003+01:00

''Si dolce è'l tormento''.

data="http://static.odeo.com/flash/player_audio_embed_v2.swf" width="325" height="60" id="odeo_audio">

''Tocata''.Orfeo.

''Vi ricorda o boschi ombrosi''Orfeo.

''Intonatio''.Vespro della Beata Vergine.

''Duo Seraphim''.Vespro della Beata Vergine

''Sanctus''.Missa a quatre veus a capella.

''Tirsi e Clori''.

Exercicis Word

2008-11-11T11:38:00.001+01:00

Música Exercics Tema

Get your own at Scribd or explore others:

2008-11-10T09:13:00.002+01:00

2008-10-31T17:30:00.001+01:00

Dansa Medieval Anglesa

2008-10-27T09:49:00.000+01:00

2008-10-24T10:46:00.001+02:00

2008-10-20T09:54:00.001+02:00

Música del Renaixament

2008-10-20T09:50:00.000+02:00

Notació Musical

2008-10-20T09:47:00.001+02:00

Imatges

2008-10-20T09:37:00.000+02:00

linia del temps

2008-10-20T09:33:00.001+02:00

presentacio

2008-10-20T09:14:00.001+02:00

La musica del Renaixement

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: renaixement música)

Linia cronologica

2008-10-14T11:46:00.000+02:00

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/b_medievo/b04_00/b04_00.html

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html

llibre vermell de Montserrat

2008-10-14T11:27:00.000+02:00

El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Llista de les peces del Cançoner
Cànon O virgo splendens
Dansa Stella splendens
Cànon Laudemus Virginem
Himne Mariam, matrem virginem, attolite
Dansa Polorum Regina
Dansa Cuncti simus concanentes
Cànon Splendens ceptigera
Dansa Los set gotxs
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa
Dansa Ad mortem festinamus

Enregistraments
Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998

The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).

Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002.
20 anys de Companyia Elèctrica Dharma.

CONTINGUT DEL MANUSCRIT

La descripció interna del còdex ha estat publicada detalladament més d'una vegada; per això creiem que ací serà suficient fer una relació completa, però sumària, del contingut. El lector que hi estigui interessat trobarà en els treballs d'Albareda, Olivar i Baraut la informació desitjada sobre les particularitats, la identificació i l'edició dels textos.
Fs. 1-21: Llibre dels miracles de la Mare de Déu, en llatí.
Fs. 21v.-27: Cançoner montserratí, llatí i català.
Fs. 27v.-29v.: Breu tractat de confessió.
Fs. 30-31v.: Concessió del jubileu de Santa Maria de la Porciúncula a Montserrat l'any 1397.
Fs. 31v.-40v.: Ystoria indulgentie sancte Marie de Angelis.
Fs. 40v.-41: Privilegium pro indulgentiis impetrandis.
Fs. 41v.-46v.: Privilegis pontificis (1409-1430) concedits a Montserrat.
Fs. 47-56v.: Recull de pregàries diverses, en llatí i en català.
Fs. 57-58: Articles de la sancta fe catholica.
Fs. 58-65v.: Instrumenta spiritualia artis et norme vivendi S. Isidori
Fs. 65-67: Anselmus de deploratione virginitatis.
Fs. 67-67v.: Apologia de la fe cristiana, en llatí.
Fs. 68-70: Sobre l'univers i lloances al seu creador, en català i en llatí.
Fs. 70v.-72: Hores de la Mare de Déu, de la Passió, i oracions, en llatí i català.
Fs. 72-74v.: Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome, escrit l'any 1382.
Fs. 75-76v.: Salteri abreujat?, en llatí.
Fs. 77-80: Brevis exhortatio ad sermocinandum, en llatí i en català.
Fs. 80-93v.: Viridarium consolationis de viciis et virtutibus.
Fs. 93v.-118v.: Opusculum de decem preceptis legis, de quatuordecim fidei articulis, et de septem ecclesie sacramentis.
Fs. 119-119v.: Vària montserratina, en llatí.
Fs. 120v.-132v.: Kalendarium sanctorum monachorum.
F. 133: Nota sobre facultats dels penitenciers.
Fs. 133v.-134: Capítols de la confraria de Montserrat.
Fs. 134v.-135: Indulgència plenària per als confrares de Montserrat, en llatí.
F. 135v.: En blanc.
Fs. 136-136v.: Assí comensa lo libre appelat del peccador lo qual féu monsényer sent Agustí.
Fs. 137-137v.: Notes referents a l'església de Montserrat.

Googlemaps:Monestir del poblet,catedral:Norte Dram,ciutat:Besalú

2008-10-13T20:22:00.000+02:00

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

Any litúrgic

2008-10-13T09:58:00.001+02:00

Misteri d'Elx

2008-10-13T09:54:00.001+02:00

El Misteri d'Elx

Cant de la sibil la

2008-10-13T09:43:00.000+02:00

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.

Notació musical

2008-10-13T09:41:00.001+02:00

2008-10-10T10:46:00.001+02:00

Música

2008-10-10T10:33:00.000+02:00

La música medieval

2008-10-07T11:32:00.000+02:00

index

Presentación1

View SlideShare presentation or Upload your own.

2008-10-06T18:49:00.001+02:00

2008-10-06T09:57:00.001+02:00

Mostra un mapa més gran

2008-10-06T09:54:00.000+02:00

2008-10-06T09:53:00.000+02:00

La Música

2008-10-06T09:47:00.000+02:00

Atès les profundes arrels de la seva història, la música s'entén com una pràctica cultural que pot posseir o no posseir una dimensió artística, però, que consisteix en una combinació deliberada de sons i de silencis. Fins i tot en el cas de la música aleatòria, els últims avatars de la seva construcció i destrucció, la música s'inspira sempre d'un "material sonor" que pot reagrupar el conjunt de sons perceptibles per construir aquest "material musical", representació pròpia d'un compositor.
Tanmateix, la música és també una presa de possessió dels elements formals que pertanyen alhora al conscient, a l'inconscient i a l'espiritual, i es declinen en el conjunt dels afectes culturals. En aquesta diversitat de pràctiques es pot deduir sobretot que la música no pot tenir una sola definició precisa i que en reagrupar tots els tipus de música, tots els gèneres musicals, i d'acord amb l'angle amb el que es vulgui abordar, es poden suscitar algunes definicions que, sense oposar-se, creen a tots els continents una "història de la música" en perpètua evolució, tant en el domini de la música culta així com en el domini de la música tradicional o popular.
El camp de les definicions possibles és, llavors, molt extens. Tanmateix, siguin abordades pels practicants (Schönberg, Stravinski, Varèse, Gould, Guillou, Boulez, Harnoncourt, per exemple) o pels musicòlegs (Dalhaus, Molino, Nattiez, Deliàge, entre altres) les definicions es divideixen sempre en dues classes principals: l'enfocament intrínsec, immanent, i l'enfocament extrínsec, funcional.
En el primer enfocament, l'intrínsec, la música existeix abans de ser entesa; pot tenir una existència per si mateixa, en la naturalesa i per la naturalesa. Aquesta és la teoria de la ressonància natural de Mersenne i Rameau, atès que en introduir per mitjà de la partitura harmònica els fonaments d'una teoria raonada, restableix la preponderància del que és natural sobre la pràctica formalista.