Publish at Scribd or explore others:
miércoles, 24 de diciembre de 2008
lunes, 1 de diciembre de 2008
martes, 18 de noviembre de 2008
J.S. Bach
"Erbarme dich, mein Gott". Passió segons Sant Mateu.
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Preludi i fuga". El clave ben temperat.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Fragment de la Orquestral Suite NO. 3"
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Preludi i fuga". El clave ben temperat.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Fragment de la Orquestral Suite NO. 3"
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
G.F. Haendel
"Minuetto II". Music for the Royal Fireworks.
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
"Hallelujah". El Messies.
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
"Hallelujah". El Messies.
J.B.Lully
"Marxa per la ceremònia dels Turcs".
"Premier Air des Espagnols".
"Chaconne des Scaramouches".
"Premier Air des Espagnols".
"Chaconne des Scaramouches".
H.Purcell
"When I'am laid". Dido and Aeneas.
"Ocells i violins". Dido and Aeneas.
"Ecodansa de les Fúries".
"Ocells i violins". Dido and Aeneas.
"Ecodansa de les Fúries".
G.B. Pergolesi
"Stabat mater dolorosa". Stabat Mater.
"Lo conosco a quegli ochietti..." La serva padrona.
"Lo conosco a quegli ochietti..." La serva padrona.
martes, 11 de noviembre de 2008
A.Vivaldi
Concert en do major per dues mandolines
''Andante''.Concert en do major per dues trompetes
"Largo". L'Hivern .
"Allegro non molto". L'Hivern.
"Domine Fili unigenite". Gloria.
"Cum dederit delectis". Nisi Dominus.
''Andante''.Concert en do major per dues trompetes
"Largo". L'Hivern .
"Allegro non molto". L'Hivern.
"Domine Fili unigenite". Gloria.
"Cum dederit delectis". Nisi Dominus.
Audicion Monteverdi
''Si dolce è'l tormento''.
data="http://static.odeo.com/flash/player_audio_embed_v2.swf" width="325" height="60" id="odeo_audio">
''Tocata''.Orfeo.
''Vi ricorda o boschi ombrosi''Orfeo.
''Intonatio''.Vespro della Beata Vergine.
''Duo Seraphim''.Vespro della Beata Vergine
''Sanctus''.Missa a quatre veus a capella.
''Tirsi e Clori''.
data="http://static.odeo.com/flash/player_audio_embed_v2.swf" width="325" height="60" id="odeo_audio">
''Tocata''.Orfeo.
''Vi ricorda o boschi ombrosi''Orfeo.
''Intonatio''.Vespro della Beata Vergine.
''Duo Seraphim''.Vespro della Beata Vergine
''Sanctus''.Missa a quatre veus a capella.
''Tirsi e Clori''.
lunes, 10 de noviembre de 2008
viernes, 31 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
viernes, 24 de octubre de 2008
lunes, 20 de octubre de 2008
martes, 14 de octubre de 2008
llibre vermell de Montserrat
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."
Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Llista de les peces del Cançoner
Cànon O virgo splendens
Dansa Stella splendens
Cànon Laudemus Virginem
Himne Mariam, matrem virginem, attolite
Dansa Polorum Regina
Dansa Cuncti simus concanentes
Cànon Splendens ceptigera
Dansa Los set gotxs
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa
Dansa Ad mortem festinamus
Enregistraments
Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998
The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002.
20 anys de Companyia Elèctrica Dharma.
CONTINGUT DEL MANUSCRIT
La descripció interna del còdex ha estat publicada detalladament més d'una vegada; per això creiem que ací serà suficient fer una relació completa, però sumària, del contingut. El lector que hi estigui interessat trobarà en els treballs d'Albareda, Olivar i Baraut la informació desitjada sobre les particularitats, la identificació i l'edició dels textos.
Fs. 1-21: Llibre dels miracles de la Mare de Déu, en llatí.
Fs. 21v.-27: Cançoner montserratí, llatí i català.
Fs. 27v.-29v.: Breu tractat de confessió.
Fs. 30-31v.: Concessió del jubileu de Santa Maria de la Porciúncula a Montserrat l'any 1397.
Fs. 31v.-40v.: Ystoria indulgentie sancte Marie de Angelis.
Fs. 40v.-41: Privilegium pro indulgentiis impetrandis.
Fs. 41v.-46v.: Privilegis pontificis (1409-1430) concedits a Montserrat.
Fs. 47-56v.: Recull de pregàries diverses, en llatí i en català.
Fs. 57-58: Articles de la sancta fe catholica.
Fs. 58-65v.: Instrumenta spiritualia artis et norme vivendi S. Isidori
Fs. 65-67: Anselmus de deploratione virginitatis.
Fs. 67-67v.: Apologia de la fe cristiana, en llatí.
Fs. 68-70: Sobre l'univers i lloances al seu creador, en català i en llatí.
Fs. 70v.-72: Hores de la Mare de Déu, de la Passió, i oracions, en llatí i català.
Fs. 72-74v.: Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome, escrit l'any 1382.
Fs. 75-76v.: Salteri abreujat?, en llatí.
Fs. 77-80: Brevis exhortatio ad sermocinandum, en llatí i en català.
Fs. 80-93v.: Viridarium consolationis de viciis et virtutibus.
Fs. 93v.-118v.: Opusculum de decem preceptis legis, de quatuordecim fidei articulis, et de septem ecclesie sacramentis.
Fs. 119-119v.: Vària montserratina, en llatí.
Fs. 120v.-132v.: Kalendarium sanctorum monachorum.
F. 133: Nota sobre facultats dels penitenciers.
Fs. 133v.-134: Capítols de la confraria de Montserrat.
Fs. 134v.-135: Indulgència plenària per als confrares de Montserrat, en llatí.
F. 135v.: En blanc.
Fs. 136-136v.: Assí comensa lo libre appelat del peccador lo qual féu monsényer sent Agustí.
Fs. 137-137v.: Notes referents a l'església de Montserrat.
lunes, 13 de octubre de 2008
Cant de la sibil la
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
viernes, 10 de octubre de 2008
martes, 7 de octubre de 2008
lunes, 6 de octubre de 2008
La Música
Atès les profundes arrels de la seva història, la música s'entén com una pràctica cultural que pot posseir o no posseir una dimensió artística, però, que consisteix en una combinació deliberada de sons i de silencis. Fins i tot en el cas de la música aleatòria, els últims avatars de la seva construcció i destrucció, la música s'inspira sempre d'un "material sonor" que pot reagrupar el conjunt de sons perceptibles per construir aquest "material musical", representació pròpia d'un compositor.Tanmateix, la música és també una presa de possessió dels elements formals que pertanyen alhora al conscient, a l'inconscient i a l'espiritual, i es declinen en el conjunt dels afectes culturals. En aquesta diversitat de pràctiques es pot deduir sobretot que la música no pot tenir una sola definició precisa i que en reagrupar tots els tipus de música, tots els gèneres musicals, i d'acord amb l'angle amb el que es vulgui abordar, es poden suscitar algunes definicions que, sense oposar-se, creen a tots els continents una "història de la música" en perpètua evolució, tant en el domini de la música culta així com en el domini de la música tradicional o popular.
El camp de les definicions possibles és, llavors, molt extens. Tanmateix, siguin abordades pels practicants (Schönberg, Stravinski, Varèse, Gould, Guillou, Boulez, Harnoncourt, per exemple) o pels musicòlegs (Dalhaus, Molino, Nattiez, Deliàge, entre altres) les definicions es divideixen sempre en dues classes principals: l'enfocament intrínsec, immanent, i l'enfocament extrínsec, funcional.
En el primer enfocament, l'intrínsec, la música existeix abans de ser entesa; pot tenir una existència per si mateixa, en la naturalesa i per la naturalesa. Aquesta és la teoria de la ressonància natural de Mersenne i Rameau, atès que en introduir per mitjà de la partitura harmònica els fonaments d'una teoria raonada, restableix la preponderància del que és natural sobre la pràctica formalista.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
